divendres, 19 de desembre del 2014
dilluns, 15 de desembre del 2014
dimarts, 9 de desembre del 2014
dilluns, 1 de desembre del 2014
L'Art Romànic-Conceptes
ART ROMÀNIC
efinició i característiques
L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X. L’arribada de l’any 1000 es va acollir amb terror i amb expectatives apocalíptiques. La superació de l’arribada de l’any 1000 i del mil·lenari de la mort de Jesucrist va provocar una renovació de l’art.
El nou estil era religiós. hi ha una sèrie de trets que unifiquen l’estil romànic:
-Formes simples i austeres.
-Sobrietat en la decoració.
-Preocupació per la simetria i per les proporcions.
CONTESTA
1. On i quan apareix l'art romànic?
L’estil Romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.
2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?
Les seves característiques són que les formes eren simples i austeres, les decoracions eren sòbries i es preucopaven per les proporcions i la simetria.
L'arquitectura
Els edificis característics eren els monestirs i les esglésies .
L’església romànica es caracteritzava pels trets següents:
-Planta de creu llatina,
- petites capelles circulars situades a la capçalera .
-Sostre en forma de volta de canó , aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt.
-Murs massissos, baixos i amb finestres petites .
-Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .
El monestir romànic tenia les dependències següents:
-L’església, on els monjos resaven.
-El claustre, que era un pati amb un jardí central
-L’escriptori, on els copistes reproduïen els manuscrits.
-El refectori, lloc en què els monjos menjaven.
-La sala capitular, en la qual es feien les reunions dels monjos.
-L’hostatgeria que acollia els pelegrins i els viatgers.
CONTESTA
1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?
Planta de creu llatina, petites capelles Sostre en forma de volta de canó
Murs massissos, baixos i amb finestres petites .Contraforts
2. Quines dependències tenia un monestir romànic?
L’església,. El claustre, L’escriptori, El refectori, La sala capitular, en la L’hostatgeria
L'escultura
En aquest període l’escultura servia per a decorar els edificis religiosos. A l’interior de les esglesies i de monestirs les escultures eren de fusta i representaven marededéus i crucifixions.
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra , en els quals s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de representar l’infern i el mal .
CONTESTA.
1. Quina era la funció de l'escultura romànica?
Servia per a decorar els edificis religiosos.
2. Quin material era emprat per l'escultura?
Eren de fusta.
3. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
Representaven Marededéus i crucifixions.
La pintura.
Les característiques principals de la pintura eren les següents:
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges.
En aquella època, la majoria de la població era analfabeta, la pintura empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.
A final del romànic es van aconseguir representacions més naturalistes, tant pel que fa a la pintura com a l’escultura.
La pintura mural romànica de Catalunya va ser de les més importants del seu gènere.
CONTESTA.
1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
Influència de l’art bizantí, ús de la tècnica del fresc, poc domini de la perspectiva, colors plans, imatges rígides, hieràtiques, absència de fons o de paisatges.
2. Quina era la funció principal de la pintura?
Narraven passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.
3. Quina tècnica es feia servir a la pintura?
La tècnica que feien servir els pintors catalans era complexa: els frescs eren la base de les seves pintures i la seva iconografia representava pantòcrators.
Europa i la Mediterrània en l'edat mitjana
La fragmentació política de l'imperi Romà
L’any 395 l’imperi Romà es dividí en dos territoris independents: l’imperi Romà d’Orient i l'imperi Romà d’Occident. L’Imperi s’enfonsà el 476 a causa de les invasions dels pobles germànics, i a Europa i a la conca mediterrània es produí la repartició política següent:
-Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.
-L’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics.
-Els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam
CONTESTA
1.Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
a l’any 395.
2.Com quedà dividida la conca mediterrània?
en dos territoris independents: l’imperi Romà d’Orient i l'imperi Romà d’Occident.
L'imperi Bizantí
L’imperi Romà d’Orient va resistir les invasions dels pobles bàrbars i continuà existint fins al segle XV amb el nom d’imperi Bizantí.
L’emperador Justinià I el Gran va intentar reconstruir l’antic imperi Romà al voltant de la Mediterrània:
A l’any 867 i el 1059 esdevingué una gran potència militar i comercial a la Mediterrània. Malgrat establir un estat molt centralitzat, van ser nombrosos els conflictes socials i religiosos, que culminaren amb la separació de l’Església de Roma i l’Església Ortodoxa en el Cisma d’Orient,
Al final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci el 1453.
CONTESTA
1.On estava situada Bizanci?
en els pobles barbars
2.En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?
a l’any 1453, que els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci el
l’expansió de l'islam
El naixement de l'islam
Els àrabs eren un poble originari de la península d’Aràbia, situada entre la mar Roja i el golf Pèrsic. Al segle VI estava format pels pobles nòmades i es dedicaven a la ramaderia (pobles de l’est), i els que eren sedentaris, vivien en ciutats i treballaven en l’agricultura i el comerç ( ciutats de l’oest).
Cada tribu tenia els seus déus i el santuari més important es trobava a la Meca. A causa de les seves relacions comercials, els àrabs van entrar en contacte amb mercaders cristians i jueus i amb les seves religions monoteistes.
Al segle VII va sorgir l’islam, religió monoteista predicada per Mahoma, ell es va convertir en el cap polític i religiós dels musulmans i a la seva mort aquestes funcions van recaure en els califes, membres de la seva mateixa família, que van construir un gran imperi.
CONTESTA
1. A quin segle neix l'Islam?
Al segle VII.
2. On s'originà l'Islam?
A la Península d’Aràbia.
La conquesta de la Península Ibèrica
La conquesta àrab del regne visigot va iniciar-se l’any 711, i ja el 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori.(-aixó no va afectar a les religions dels cristians i del jueus)L’expansió islàmica va arribarfins a la Gàl·lia, on van ser derrotats pels francs, l’any 732. Les valls cantàbriques van quedar fora del control musulmà. La resta de la Península va rebre el nom de l'Àndalus,
Durant els primers anys l'Àndalus va ser un emirat, A mitjan segle VIII
Abd al-Rahman I va declarar l’emirat independent políticament i al segle X esdevingué un califat independent, amb capital a Còrdova, de la mà d’Abd al-Rahman III .
L’organització política consistia en l’hagib, ministre d’estat i cap directe de l’administració central, i els visirs, ministres i consellers del califa. El territori de l’Àndalus estava dividit en cores o províncies gestionades per un valí o governador civil que depenia del califa.
CONTESTA
1.Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
a l’any 711.
2.Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana?
Durant els primers anys l'Àndalus va ser un emirat,
Abd al-Rahman I va declarar l’emirat independent políticament i al segle X.
L’organització política consistia en l’hagib, XI passà per diferents etapes de divisions territorials independents i de reagrupaments parcials conegudes com a regnes de taifes
3.En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?
a l’any 1212, fruit de la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa, entrà en clara decadència. La seva desaparició es va consumar el 1492 quan els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada
Catalunya en l'edat mitjana
Els orígens de Catalunya
Amb la desaparició de l’imperi Romà d’Occident, els visigots es van establir a la Península Ibèrica. L’entrada a Catalunya va ser del segle V al segle VIII. Durant aquest temps es va continuar el procés de ruralització iniciat al baix imperi romà, Les ciutats i els territoris que les envoltaven eren governats pels bisbes i els governadors visigots.
Els musulmans van envair Catalunya al començament del segle VIII, com la resta de la Península. Van establir guarnicions a les ciutats més importants, però van respectar les creences i els costums dels seus habitants.
CONTESTA
1.Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
els pobles germànics (visigots)
Els comtats catalans independents
El rei franc Lluís I el Piadós (781-817), davant l’amenaça islàmica, va entrar a Catalunya i va conquerir Girona i Barcelona. Aquest territori va rebre el nom de Marca Hispànica i tenia una funció protectora i defensiva enfront de l’Àndalus.
Els territoris al sud d’aquesta frontera van estar 400 anys sota domini musulmà. Més tard reberen el nom de Catalunya Nova.
La Marca Hispànica estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels reis francs, amb qui tenien una relació de dependència. Els comtats catalans van esdevenir hereditaris i deixaren de ser designats pels reis francs a causa del desmembrament de l’imperi Carolingi i la feblesa de l’autoritat reial.
Els sarraïns van realitzar nombroses ràtzies a la Catalunya Vella. Els francs, no van atendre la demanda d’ajut dels comtes catalans i quan, el rei franc Hug Capet va demanar a Borrell II , comte de Barcelona, la renovació del jurament de fidelitat, aquest l’hi va negar. En trencar-se la relació feudal es va establir la independència dels comtats catalans.
Al principi del segle IX els comtes catalans, es van anar afeblint per la proximitat de la frontera de l’Àndalus i pel creixent poder de la noblesa. A partir del 1050 el Casal de Barcelona es va enfortir econòmicament gràcies, d’una banda, a la recaptació de les paries, que van permetre comprar drets sobre castells i comtats, i de l’altra, al control sobre el comerç amb l’islam i l’encunyació de moneda.
En conseqüència, els nobles van veure disminuït el seu poder vers el comte i de mica en mica diferents famílies comtals van anar reconeixent la supremacia del Casal de Barcelona i se’n declararen vassalls. L’extinció de les altres famílies va permetre als comtes de Barcelona incorporar aquests territoris als seus dominis.
CONTESTA
1.Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
La Marca hispànica era el territori de Girona i Barcelona.
Es va originar ja que el rei franc Lluís I el Piadós es va sentir amenaçat davant els islàmics.
2.Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
En trencar-se la relació feudal entre el rei franc Hug Capet i Borrell II es va establir la independència dels comtats catalans.
3.Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
Casal de Barcelona
La societat feudal
La revolució feudal
A partir del segle XI, el feudalisme és el sistema que configura l’organització política i social de la major part dels països de l'Occident europeu.
El nom de feudalisme prové de feu que vol dir ‘possessió territorial d’un senyor feudal’. Els habitats que treballen aquestes terres són vassalls d’un senyor, li deuen fidelitat i li han de pagar rendes en forma de productes i d’hores de feina. Aquest sistema feudatari apareix per diversos motius, l’un conseqüència de l’altre:
-Els reis de l’època no disposen de prou recursos per les necessitats del poble.
-concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
-La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.
CONTESTA
1. Què es el feudalisme?
és el sistema que configura l’organització política i social de la major part dels països de l'Occident europeu.
Organització de la societat feudal
La societat feudal s’organitza en tres estaments: oratores, bellatores i laboratores, i alhora, es divideix entre els vassalls privilegiats i els que no ho són.
Els privilegiats són els que tenen feus i vassalls a les seves ordres i no han de pagar imposts, són els únics que poden dur armament, imparteixen justícia i no treballen. Els privilegiats pertanyen a dos dels tres estaments:
-Els bellatores, que està integrat per nobles i cavallers. Els primers són grans propietaris que controlen la vida dels seus vassalls mentre que els cavallers tenen com a única possessió el cavall,
-Els oratores, que està format per la clerecia. Es dediquen a l’oració i a pregar per als altres dos estaments.
Els no privilegiats són els laboratores (els qui treballen), que han de mantenir els privilegiats amb el seu treball. Aquest estament es divideix en:
-Vilans, descendeixen de camperols lliures i treballen les terres dels senyors feudals, per les quals han de pagar al propietari, una part de la collita. Tenen moltes obligacions com ara haver de dedicar un determinat nombre de dies a l’any a treballar les terres exclusives del senyor, pagar per l’ús del molí,
CONTESTA
1.Fes un esquema de la societat feudal.
La pau i la treva de Déu
Els canvis afecten profundament l’organització social medieval i provoquen la desorganització general i moltes guerres entre nobles, les quals es caracteritzen per ser de gran ferocitat. Per aixo, l’església convoca assemblees amb l’objectiu de frenar les guerres entre senyors i pacificar els territoris. En aquestes assembles estableix la pau de Déu i la treva de Déu.
La pau de Déu dicta l’excomunió de qualsevol que:
-Assalti les esglésies o les cases edificades a l’entorn.
-Agredeixi monjos o monges desarmats.
-Robi béns de l’Església.
-Destrueixi o cremi cases de clergues o pagesos desarmats.
-Assalti homes o dones, els despulli, els fereixi, els atropelli o els mati, etc.
La treva de Déu imposa la prohibició de cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses senyalades.
CONTESTA
1.En què va consistir la “treva de Déu?
La treva de Déu imposa la prohibició de cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses senyalades.
La societat rural de l'edat mitjana
El domini feudal
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:
El domini directe: Comprèn les terres més bones, que són conreades pels serfs del senyor i pels vilans com a pagament. Produeixen quantitat suficient d’aliments per a mantenir els habitants del castell.
El domini útil: És el territori dels vilans. Està dividit en parcel·les i amb el producte del seu hort han d’alimentar la família, pagar els imposts al senyor feudal i, si els sobra alguna cosa, vendre-la en el mercat.El senyor feudal disposa de la reserva senyorial que comprèn el domini directe,
CONTESTA
1.Explica com era el domini feudal.
El domini era el territori feudal i es divideix en dues parts:
-domini Directe: Són les terres més bones, que són conreades pels vilans com a pagament, i produeix aliments suficients per mantenir els habitants del castell.
-domini útil: És el territori dels vilans. amb els productes del seu hort alimentant la família, paguen els impostos al senyor feudal i si els hi sobra alguna cosa ho venen.
El vassallatge
Els grans nobles juren fidelitat al monarca, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge .
L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts:
-En l’homenatge, el senyor concedeix un feu i protecció al vassall, ell a canvi, li jura fidelitat i li ofereix respecte, consell i ajut militar quan el senyor li reclami .
-En la investidura, el senyor li lliura una espasa si és seglar o un bàcul si és religiós, com a símbol de poder sobre el castell i les terres.
CONTESTA
1.En què consistia la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?
Els grans nobles juren fidelitat al monarca, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge .
L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts:
-En l’homenatge, el senyor concedeix un feu i ofereix protecció al vassall, ell a canvi, li jura fidelitat i obediència i li ofereix respecte, consell i ajut militar quan el senyor li reclami .
-En la investidura, el senyor li lliura una espasa si és religiós, com a símbol de poder sobre el castell i les terres.
La societat urbana medieval
La decadéncia dels nuclis urbans
A principi del feudalisme, el 90% de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.
Les ciutats estan despoblades i en decadència i la seva població es redueix a:
-Autoritats polítiques i eclesiàstiques.
-Artesans urbans, que treballen per a les autoritats.
Són ciutats emmurallades i s’organitzen al voltant del palau reial i de la catedral, amb carrers estrets i places petites.
El mercats s’instal·len a les places i el comerç es basa sobretot en productes de luxe que estan destinats a una minoria privilegiada. L’intercanvi entre les ciutats i el món rural és gairebé inexistent tot i que són els dominis propers a la ciutat, propietat dels senyors feudals i dels eclesiàstics.
L'eclosió de la societat urbana
Al llarg dels segles XII i XIII va apareixer una societat més dinàmica que es concentra, El creixement agrícola propicia la comercialització dels excedents que troben, en les antigues ciutats i en els nous nuclis urbans, un públic disposat a comprar-los a través de fires i mercats .
En aquests segles, els habitants de les ciutats es diversifiquen i així trobem:
-Artesans, -Comerciants -Nobles, senyors feudals,
Els artesans s’agrupen en gremis segons les seves habilitats, Es tracta d’associacions voluntàries per la igualtat econòmica dels seus membres i la conservació de l’activitat particular en mans dels seus associats.
Els comerciants van acumulant grans fortunes transportant productes a contrades on no n’hi ha.
Els nobles no poden enriquir-se al mateix ritme que els burgesos i això provoca que els hagin de cedir part del seu poder i compartir-hi el govern polític de la ciutat.
diumenge, 23 de novembre del 2014
divendres, 21 de novembre del 2014
Art grec
ART GREC
ARQUITECTURA
L'arquitectura de l'antiga Grècia va posar les bases de l'arquitectura del món occidental. Es tracta d'una cultura que es preocupa per la creació d'un art a la mida de l'home.
L'arquitectura grega no mostra interès per l'espai interior. Els temples són simples amb una sala allargada i un pòrtic. L’escultura serà sobre columnes i també molt senzilla.
Els edificis dels grecs es basen en la repetició de la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'aquests elements presenta un repertori anomenats arquitectònics.
Estils arquitectònics
Les cànons de composició arquitectònica a l'arquitectura grega hi destaquen tres ordres arquitectònics majors: dòric, jònici i corinti.
Dòric:
La columna s'aixeca sobre un estilòbat sense base. El fust té vint estries que es tallen en arestes agudes. Aquest acaba sobre un collarí. L'entaulament és format per un arquitrau llis i un fris on s'alternen els tríglifs i les mètopes.
La columna consta de base, fust i capitell. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament. Sobre les façanes principals, formats per la teulada a dues aigües, estan els timpans o frontó.
Jònic
La columna té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L' arquitrau no és llis, està dividit en tres platabandes i el fris és una zona en la qual es desenvolupa lliurement la decoració escultòrica.
Corinti
Representa la decoració i la vistositat. El capitell lluirà una decoració vegetal amb fulles d' acant.
ESCULTURA
L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega.. El tema central és la figura humana. Es busca un model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes. Els materials més utilitzats són el marbre policromat, el bronze i les criselefantines (estàtues d'or i d'ivori).
Període arcaic
En el període arcaic , l'art grec evoluciona des de les antigues tradicions artístiques rejovenides i fecundades per les influències egípcies i orientals, fins a les portes del que serà l'art grec clàssic.
Característiques
- Frontalitat rigorosa
- Rigidesa
- Hieratisme
- Braços enganxats al cos i punys tancats
- Pes repartit uniformement sobre les dues cames
- Cama esquerra avançada
- Tots dos peus assentats a terra
- Simplificació dels detalls anatòmics
- Tractament del cabell amb un disseny geomètric
- Ulls ametllats i somriure arcaic.
Període clàssic
El període clàssic de l'escultura grega es pot dividir en els tres subperíodes següents: període protoclàssic, primer classicisme i segon classicisme.
Període protoclàssic (480-460 aC)
L' escultura comença a experimentar nous camins. S' evoluciona cap una més gran naturalitat de les formes, una captació major del moviment i una preocupació per explorar les emocions i diferents estats. La figura de l' home representa la bellesa per a l'art grec.
Primer classicisme (460-400 aC)
Els escultors arriben a un domini de la tècnica que permet d'establir uns cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions de les diverses parts del cos. Els cossos apareixen en actituds de repòs i serenitat.
Segon classicisme (400-323 aC)
La tendència al realisme i es dóna més importància a l' expressió i al moviment.
Període hel·lenístic
L'art hel·lenístic desenvolupa i sintetitza les aportacions de les etapes anteriors.
Característiques
- Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures.
- Exagera l' esforç físic inflant i deformant els músculs.
- Profunditza en els estudis de tridimensionalitat, cercant postures complexes que obliguin l'espectador a visionar-les des de diferents angles.
- Es recrea en la nuesa tant la masculina com la femenina i l' efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.).
- Els temes es diversifiquen, introduint les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)