dimecres, 29 d’octubre del 2014
diumenge, 26 d’octubre del 2014
Exercisis de la Prehistòria
1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:
el megàlit més abundant a catalunya són els dòlmens. N’hi ha de diferents tipus com els de corredor, els amb túmul, els dolmens simples… però tots eren de caràcter funerari, s’hi enterraven els morts.
2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
1- L'Homo erectus descobreix el foc. → PALEOLÍTIC
*400.000 anys
2- Apareixen les primeres manifestacions artístiques. →PALEOLÍTIC
* 30.000 anys
3- L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil. →NEOLÍTIC
*8.000 anys
4- Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica. →EDAT DELS METALLS
*4.000 anys.
3.Fes un informe sobre aquesta imatge: Les venus s'han trobat a diversos jaciments d'Europa. Són unes figuretes petites nues que acostumen a representar el cos femení. Alguns historiadors les van associar amb un culte a la fecunditat i amb la preocupació dels humans per la seva pròpia reproducció. Destaquen el volum exagerat dels pits i les natges. Una de les Venus més coneguda i representativa d'aquest període és la Venus de Willendorf.
4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:
a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?
Són pintures de Tamaulipas, Mèxic. Representen escenes de cacera o de recol·lecció, i també inclouen la figura humana.
b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:
Representa una escena de caça, i la finalitat és marcar el seu territori o explicar aquesta cacera. Les pintures rupestres llevantines es distingeixen de las representacions màgiques d'animals pròpies de l'art franco-cantàbric pels seus temes referits a l'activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un estil que tendeix a l'estilització i per això, les fa semblants a les pintures de l'art rupestre africà.
5. Fes una presentació a l’impress amb les caracterìstiques més destacades de l’art prehistòric.
Art mesolític (11.000 - 8.000 aC)
En aquesta època el que es destaca més és l'escassetat dels objectes conservats, i formats per petits utensilis. Les tres cultures destacades del mesolític europeu són les anomenades Azilià,Tardenosià i Maglemosià.
Durant aquest període es formen les anomenades pintures rupestres de l'art llevantí i les escultures de l'assentament de Lepenski Vir a Sèrbia. Entre el mesolític i el neolític cal citar el que és considerat el lloc de culte religiós més antic del món Göbekli Tepe a Turquia.
Art neolític
L'home aprèn a polir la pedra, es milloren els habitatges. En la darrera fase del Neolític, que es anomenada com el Eneolític es descobreix la possibilita de modificar alguns metalls.
També destaca la ceràmica cardinal que es va desenvolupant per la Mediterrània, la ceràmica de bandes del centre d'Europa i les pintures rupestres del Sahara. A Sumèria apareixen els primers sistemes d'escriptura jeroglífica.
Podríem considerar que a finals d'aquest període comença la prehistòria doncs a Mesopotàmia cap al 3300 aC ja tenien l'existència de l'escriptura i amb un segle de diferència també a Egipte el 3200 aC.
dimecres, 22 d’octubre del 2014
La Prehistòria
L'HOMINITZACIÓ I LA CULTURA
L’aspecte dels actuals humans ha anat canviant durant un llarg temps. Fa uns 5 milions d’anys els primats antropoides, un grup d’animals, van començar l’hominització.
El primer científic que va formular la teoria dels humans va ser Charles Darwin.
Charles Darwin
Els científics han demostrat que els avantpassats dels humans, procedeixen de la mateixa espècie.
S’han estudiat les restes dels avantapassats de l’humà que s’han trobat al món i s'han establert les següents conclusions:
-Caminaven drets i eren de baixets.
-El cervell se'ls va anar desenvolupant poc a poc.
-Es van desenvolupar en zones de climes càlids.
-Des d’Àfrica, van emigrar cap a Àsia i Europa.
-L'homo erectus, va ser el primer que va abandonar el continent africà i va poblar Europa i Àsia.
*L’hominització ha fet que la relació dels humans amb el medi es dugui a terme a través de la cultura.
La cultura es manifesta sobretot en la fabricació i utilització d’instruments o eines que augmenten l’eficàcia de l’organisme davant del medi.
LA PREHISTÒRIA
La prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat.
La prehistòria es pot dividir en dos períodes:
-L’edat de la pedra, que inclou el paleolític i el neolític.
El paleolític és des de l’aparició dels primers humans fins que van ser capaços de produir els aliments. El foc és el descobriment més important d’aquest periòde.
El neolític és des del començament de la pràctica de l’agricultura i la ramaderia fins a l’edat dels metalls. La roda és l’avenç més important d’aquest període.
-L’edat dels metalls, inclou l’eneolític, l’edat del bronze i l’edat del ferro.
Comença en el moment en què els humans aprenen a aprofitar els metalls per a la fabricació d’eines.
El paleolític
Les cultures del paleolític
Els homes i les dones del paleolític es desplaçaven buscant caça; eren nòmades.
Aquests homes i dones els anomenaven “homes de les cavernes” ja que vivien en coves.
Les cavernes que feien servir estaven situades en llocs alts, des d'on podien controlar.
Aquests grups humans, vivien a l'aire lliure en petits campaments. Les cabanes estaven construïdes amb fang, pedres, branques, pells, etc.
La base de totes aquestes indústries paleolítiques és la pedra.
Les Venus
Les venus s'han trobat a diversos llocs d'Europa. Són unes figuretes petites nues que representen el cos femení. Destaca el volum dels pits i les natges. Una de les Venus més coneguda és la Venus de Willendorf.
Venus de Willendorf
Les pintures rupestres
Les pintures rupestres són les primeres pintures de la història de la humanitat. Aquestes pintures es troben a les parets i als sostres de les coves, i són fetes amb colorants naturals de tonalitats molt vives: el vermell, el negre i l'ocre. En alguns casos, aquestes pintures representen cérvols, mamuts, cavalls, toros… i devien tenir un caràcter màgic.
Aquestes pintures corresponen a dues zones diferents:
- L'àrea francocantàbrica -corresponents al paleolític superior, (entre 20.000 i 15.000 aC) i que tenen com a centre principal les terres occitanes i el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries. S'hi respresenten animals de grans dimensions
Cal destacar les d'Altamira (Cantàbria) i les de Las Caus i Font de Gaume (Occitània).
- L'àrea del litoral mediterrani de la Península Ibèrica , en les que es representen escenes de cacera, i inclouen la figura humana. Les figures acostumen a ser molt esquemàtiques i simples, amb un sol color per a cadascuna. Destaquen les pintures del Cogul:
EL NEÒLITIC
Les cultures neolítiques
Al llarg de generacions es va anar perfeccionant el coneixement de les espècies, fins a descobrir que es podia afavorir i controlar el seu desenvolupament. Així, els humans van saver plantar lavvors en terrenys adequats i controlar les bèsties. L'ésser humà ja no depenia de la naturalesa i produïa d'aliments. Es van fixar a la seva residència a determinats territoris i a desenvolupar nous útils apropiats per a les noves activitats.
Els grups humans que es van especialitzar en les pastures eren nomàdes.
Els grups sedentaris practicaven l’agricultura dins d'unes àrees determinades amb la finalitat d'assegurar la fertilitat dels seus camps de conreu. Es van haver d'organitzar residències per emmagatzemar les collites i les noves eines: aixades, pals de cavar, morters, etc.
Les collites asseguraven l'aliment dels camperols. Van crear la ceràmica . Les primeres peces de ceràmica estaven fetes a mà, més endavant es va inventar el torn del ceramista.
El neolític i la religió
Els homes i les dones d'aquesta època també van intentar explicar-se els fenòmens que veien. Les manifestacions artístiques i funeràries que s'han trobat confirmen que els pobles prehistòrics creien en esperits, en éssers invisibles, bons i dolents,i en la seva superioritat sobre els animals.
L'agricultura fa que els humans del neolític es preocupin pels fenòmens. La pluja, el sol, les estacions… són les forces que es veneren durant el neolític.
En el neolític pren una gran importància en els morts que es creu que formen part del món sobrenatural. En les cultures agrícoles és important els coneixements, que augmenten els sentiments de la tradició i del lligam amb els avantpassats.
Poc a poc es desenvolupa la teoria dels déus, uns éssers superiors que controlaven tots els fenòmens.
Els megàlits
A Europa i a l'Orient Pròxim s'han trobat monuments de pedra, els megàlits. Aquests monuments podien estar relacionats amb els dèus.
Els megalítics més freqüents eren els dòlmens i les galeries cobertes.
Els dòlmens tenien una càmera delimitada de pedra a la que s'accedia per un corredor.
Les galeries cobertes eren uns passadissos construïts amb grans monòlits de pedra. Eren construccions de caràcter funerari.
diumenge, 19 d’octubre del 2014
dimecres, 15 d’octubre del 2014
Què és l'art?
0. Què és l'art? Una primera aproximació.
1. L'art i la creació artística
- Des de les primeres cultures de l'Homo sapien l'art i l'home són inseparables.
-L'obra d'art és comunicació, és un codi que ha creat l'home per transmetre les seves idees i els seus sentiments, que l'espectador ha de saber interpretar.
-El creador unes vegades responent a criteris o normes de la seva civilització
(fig. 1 Venus de Milo) i altres expresant les seves idees i els seus sentiments amb més llibertat (fig. 2:El Crit de Munch). Mitjançant l'art, l'artista reprodueix imatges de la realitat fisica o humana, però de vegades també simplament sentiments, somnis o esperances (fig. 3: Les meninas de Velázquez), des del realisme a l'abstracció (fig. 4:Lesseñoritas de Avignó de Picasso, i fig. 5: Composició de Mondrian)
2. Naturalesa de l'obra d'art
- L'obra artistica és el resultat d'una serie de factors que influeixen en el creador i en l'obra d'art.
- En primer lloc l'obra d'art es reflecteix d'una personalitat creadora, de manera quepodem fins i tot arribar a apreciar les característiques psicològiques de l'artista através de la seva obra (fig. 7: Autoretrat de Van Gogh).
3. L'obra artistia- Estil artístic: a la forma de manifestar un artista o una colectivitat mitjançant unes caracteristiques comunes que es repeteixen durant una determinada época.
1. Arcaica,comencen a aparèixer les característiques que després seran les més rellevants, sol denominar-se amb el prefix "proto"
2. Clàssica, és l'època de maduresa iapogeu, en què se segueixen fidelment les normes de l'estil, encara que senseexcloure diferències d'escoles a cada país o l'actuació d'individualitats
3. Manierista, és l'etapa en què l'artista, sense prescindir de les normes clàssiques, no es limita a repetir-les, sinó que les estilitza i transformadonant-los un tractament més expressiu i dinàmic
4 . Barroca, en aquesta fase, sorgida davant l'esgotament de l'anterior,es contraposa el grandiós i monumental al equilibrat, el secundari a l'essencial, el moviment a la serenitat, els efectes a l'objectivitat
5. Recurrent, es tornen a imitar les normes del passat,preferentment de l'etapa clàssica, en produir una forta reacció contra l'etapabarroca.
L'escultura
L’ESCULTURA
Definicions: -Art d’esculpir.
-Cal distingir entre talla i modelat.
-Escultura, en llatí "sculpere": treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia, L’escultor extreu del bloc de material l’obra d’art que té en el seu interior.
La plàstica deriva del grec plastiqué o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom la diferencia d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix. ( aquesta és una definicio entre moltres altres).
La tridimensionalitat
La característica més pròpia de l’escultura i que la separa de la
pintura és la tridimensionalitat. Aquest aspecte es troba en l’escultura
de bulto rodó o exempta, ocupant d’un espai real de tres dimensions i
també es troba a l’escultura de relleu, malgrat estar formant part d’un
pla. La tridimensionalitat provoca la multiplicitat de punts de vista,
la percepció de la peça es pot fer des de llocs diferents, per això fa
que prengui importància el factor llum i la imposició, o no, per part de
l’artista d’un determinat angle visual òptim per percebre l’obra.
Moviment real
Museus Vaticans, Roma (Itàlia) Apol·lo i Dafne, Bernini
El profeta,
Pau Gargallo
*L’escultura és sobretot una massa tridimensional, ocupant un espai i constatada per uns sentits que capten el seu volum i pes, a més de l’aparença visual. L’escultura sol·licita el sentit del tacte i això és molt important.
Definicions: -Art d’esculpir.
-Cal distingir entre talla i modelat.
-Escultura, en llatí "sculpere": treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia, L’escultor extreu del bloc de material l’obra d’art que té en el seu interior.
La Pietat Rondanini,
Li cal materials
tous fets a mà o amb algun estri com l’espàtula. El procediment més
important per obtenir l’obra per modelat és el que es fa quan aquesta és
de bronze i mitjançant fundicions
a la cera perduda amb obres petites, atès que són farcides de metall, o la fundició d’arena amb resultat final d’escultura buida.La plàstica deriva del grec plastiqué o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom la diferencia d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix. ( aquesta és una definicio entre moltres altres).
La tridimensionalitat
Troubetzkoy, Paul (1866-1938).
Repòs i moviment
La representació
d’estabilitat o moviment en l’escultura depèn principalment de les
formes, tot i que hi hagin altres elements que també puguin
contribuirhi. La disposició de línies verticals i horitzontals amb
d’altres en diagonal, corbes i formes geomètriques, com ara triangles i
rectangles, poden donar a l’obra una més gran sensació de moviment o de
repòs. La il·lusió de moviment es crea mitjançant:
a) el ritme en
seqüències rítmiques i essencialment lineals. La vista, al seguir
aquestes formes seqüencials estimula la imaginació creant una sensació
il·lusòria de moviment.
b) la tensió, com a dinamització i vivificació.
Discòbol de Mirò
a) el de l’espectador al voltant de la figura. S’aconsegueix pel tractament rítmic de la pròpia escultura
b) el moviment
real, iniciat pel rus Naum Gabo (1920) amb una construcció d’una sola
barreta que vibra al ser impulsada per un motor, produint una àrea de
vibració o volum virtual.
Naum Gabo,
Llum
Té un paper
essencial com a element plàstic. Generalment és una llum natural amb la
què hi compta l’escultor alhora de distribuir les masses i els volums.
Color
Aplicat a l’escultura té, al
llarg de les distintes èpoques, sentits diferents. A l’art egipci el
color escultòric posseeix o cerca una intenció simbòlica. En canvi, la
policromia barroca comporta un pur interès naturalista.
El profeta,
*L’escultura és sobretot una massa tridimensional, ocupant un espai i constatada per uns sentits que capten el seu volum i pes, a més de l’aparença visual. L’escultura sol·licita el sentit del tacte i això és molt important.
La pintura
LA PINTURA
La pintura es pot definir com a etimologia, pres del llatí pictura, relacionat amb
pignere, “pintar”; i art de pintar.
Taula, làmina, llenç, en què és pintada una cosa; la mateixa obra pintada. “Una exposició de pintures”. Substància colorant preparada per pintar...
ANÁLISIS ENTERPRETACIÓN DE LA OBRA PICTÓRICA
TEMATICA
Mitológica És un gènere pictónic, que el seu tema artistic són personatges o escenes de la mitologia, però no fets servir amb finalitats religioses.
Religiosa és la pintura que té com a tema les representacions dels textos sagrats, especialment dins dels tres monoteismes.
Profana No toca temas religiosos, per distingir-la d'aquest tipus de manifestacions artistiques.
Retrat És el conjunt d'obres d'art que descriuen l'aspecte físic d'un personatge.
ELEMENTOS PLÁSTICOS
La línea i el dibujo la líniea identifica i reconeix la forma.
La perspectiva Són els diferents punts que pots veure una pintura.
El color Els primaris, els segundaris, els freds i els càlids.
El model i el volum El model és la representació del volum.
La luz El pintor crea i representa una determinada llum per la seva obra.
La composición És la ordenació organitzada de tots els medis plàstics.
LAS TECNICAS
Pintura monumental És l'art aplicat al mur planificat en funció de un lloc concret, amb un misatje i un diàleg amb un espai arquitectonic i l'espectador.
Pintura exenta Quan es pinta sobre suports transportables i varies tecniques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)