BOLONYA I FLORÈNCIA.
BOLONYA, és una ciutat italiana, situada en el nord del país entre el riu Reno i el riu Savena, aprop dels Apeninos. És una de les ciutats històriques millor conservades.
La anomenan ‘’La Ciutat Vermella’’ pel color de les seves teulades i perquè va ser un dels centres del Partit Comunista Italià i de la resistència. A més a Bolonya s’hi troba la universitat més antiga del món i la seva gastronomia és excel·lent!
Com a monument podem destacar les torres inclinades dels Asinelli i Garisenda, la Basílica de San Petronio a la Piazza Maggiore (inacabada), el Palau Municipal i el Palau
del Podestà, les esglèsies de San Domenico i de San Francesco, el conjunt arquitectònic de Sant Stefano, el Plazzo Della Mercanzia i la Font de Neptuni.
ITINERARI: Primer de tot podriem anar a donar un tom per la Plaça Major (anomenada el Cor de Bolonya). Seguidament podriem anar a visitar el Palau Archiginnasio, ja que és un dels edificis més impressionants d’Europa. Al final d’aquest edifici podeu admirar el Teatre Anatómic. Peró, si preferiu la gastronomia, avans que els edificis, podeu recòrre el Mercat Di Mezzo, establert just al costat de la Plaça Major. I per acabar el dia, ¿per què no tenir unes vistes dignes de admirar? Doncs pujeu a Le Due Torri, que com diu els seu nom, són dues torres des d’on es contempla tot Bolonya.
FLORÈNCIA, és una ciutat al nord de la regió central d’Itàlia, capital de la província homònima i de la regió de la Toscana. És la ciutat més poblada i és un important centre cultural.
S’hi va originar el moviment artístic anomenat Renaixement, a part és el bressol mundial del art i la arquitectura. El seu centre històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat (1982) i aquí podem destacar les obres medevials i renaixentistes com: la Cúpula de Santa Maria del Fiore, el Pont Vecchio, la Basílica de Santa Cruz, el Palazzo Vecchio i els museus Uffizi, Bargello i la Galeria de la Academia (on podem trobar el gran David de Miquel Àngel).
ITINERARI: Florència és un dels llocs més difícils de recòrre, ja que aquesta ciutat està repleta de meravelles.
El nostre punt de partida podria ser la Plaça del Duomo, on ens trobarem la Catedral de Maria Dei Fiore, la Cúpula de Brunelleschi i el Campanar de Giotto. I si encara teniu ganes de veure edificis, podeu visitar el Palazzo Strozzi, avans per passar per la Plaça de la República on els romans hi van construir el seu fórum. Després de visitar el Palau Strozzi, dirigiu-vos a la Plaça Della Signoria, on s’hi troba el Palau Vecchio.
No podriem deixar-nos de visitar una de les galeries més famoses, la Galeria dels Uffizzi. Aquesta conté una gran quantitat d’obres pictòriques espectaculars.
Al sortir de la galeria,podeu seguir el mateix carrer per arribar al Pont Vecchio, una de les característiques d’aquest pont és l’antiguitat, perquè no hi ha pont més antic a Europa que aquest.
Si voleu retornar al centre històric de Florència, podeu tornar a la Plaça del Duomo i visitar la Galleria de la Accademia, al sortir d’aquesta només heu de creuar la plaça per arribar a la Casa di Dante.
El mercat més important de Florència és el Mercato San Lorenzo, un mercat de casi 300 metres, allà podeu trobar tot tipus de souvenirs o menjar.
-Piazza del Duomo.
La Piazza del Duomo, és una plaça situada en ple centre històric de Florència i a fora de les antigues muralles romanes, en part pavimentada i en part coberta d'herba.
Aquesta plaça era molt més petita, però, ha rebut molts canvis al llarg de la seva història.
Es considerada com un dels principals centres d'art medieval del món.
La construcció del edificis d’aquesta plaça va comportar molts enderocaments de cases i moltes protestes per part dels veïns d’aquestes.
Com podem observar a les imatges de sota, a la plaça del Duomo s’hi troba la Cúpula de Brunelleschi, Santa Maria dei Fiore, Bapisteri de San Giovanni i el Campanar de Giotto (aquest serán explicats a continuació).
-Santa Maria Dei Fiore
La Catedral metropolitana de Santa Maria del Fiore, està situada a Florència a la Plaça del Duomo.
És una obra del art gótic i del primer renaixement-italià.
Simbolitza la riquesa i el poder de la capital durant els segles XIII i XIV.
A part que és un dels edificis més grans del cristianisme, el seu nom significa ‘’lliri’’ i ‘’flor’’, referents a Florència i a Crist.
Hi destaquen sobretot la grandiosa cúpula de Brunelleschi i el campanar exempt del Giotto.
A la imatge també podem observar el Campanar de Giotto, que juntament amb la Cúpula formen una de les joies artístiques i arquitectóniques de Florència.
Horari:
General : 10-17
Diumenge: 10 a 16 o 17 (depenent de la temporada)
Dissabte: 10 - 16:45
Diumenges i festes religioses : 13 : 30-16 : 45
Dijous Sant : 12: 30-16 : 30
Divendres: 10: 30-16 : 30
Dissabte Sant : 11: 00-16 : 45
General : 10-17
Diumenge: 10 a 16 o 17 (depenent de la temporada)
Dissabte: 10 - 16:45
Diumenges i festes religioses : 13 : 30-16 : 45
Dijous Sant : 12: 30-16 : 30
Divendres: 10: 30-16 : 30
Dissabte Sant : 11: 00-16 : 45
-Cúpula de Brunelleschi
La Cúpula de Brunelleschi, situada a Florència, a la plaça
del Duomo, sobre la Catedral de Santa Maria de la Flor, va portar molts mal de caps als creadors d’aquesta.
El 1419 va començar un concurs per disenyar la nova cúpula de la catedral. Els competidors més importants van ser: Lorenzo Ghiberti i Filippo Brunelleschi.
El model de Brunelleschi va guanyar per poc, ja que aquest comportava una gran dificultat per construir.
Ghiberti també va participar en la construcció.
Es van haber de desenvolupar molts vehicles i tècniques de construcció per poguer construir-la, peró finalment es va poguer fer i podem dir que avui en dia la cúpula domina tota la ciutat i n’és un símbol.
La Cúpula es pot visitar tant per dintre o pujar fins a dalt i contemplar la bonica ciutat de Florència.
Els preus són availables igual que els horaris.
-Campanar de Giotto
El Campanar de Giotto és la torre campanar de la Catedral de Maria de Santa dei Fiore, catedral de Florència, situada a la plaça del Duomo.
Amb un lloc quadrangular de 14,45 metres i una alçada de 84,70 metres, està compost dels elements arquitectònics següents, per nivell:
- Una base decorada:
- En el primer registre, medalles hexagonals representant la Caiguda original i la Redempció per la feina,
- En el segon per diamants, amb figures simbòliques dels planetes, les virtuts, les arts liberals i els sagraments,
- El segon nivell amb estàtues dels profetes i les sibil·les,
- els últims tres nivels amb entradas gemelas, la terrassa del cim, accessible per una escala de 441 graons, cim que acaba amb un Fals arc
Els cinc nivells estan recoberts de marbres policroms com els de la catedral i els del Baptisteri de Sant Joan, aquests marbres són principalment marbre blanc de Carrara, verd de Prato, rosa Maremma i vermell de Siena.
Els sota relleus i les escultures són còpies de les quals els seus originals es conserven al Museu dell'Opera del Duomo.Va començar a construir-se al segle XIII, dirigida per Arnolfo di Cambio.
La seva posició és inhabitual, ja que està alineada al davant de la esglèsia, per poder lliberar la zona posterior de la cúpula.
El seu nom el va inculcar Giotto di Bondone (un altre arquitecta de l’obra).
Després de que el projecte passes per varies mans, Francesco Talenti, va ser qui la va finalitzar, resolent el problema de l’equilibri.
Para visitarlo por dentro la entrada cuesta Entrada: 10€ (incluye catedral, cúpula, baptisterio, cripta, campanile y el Museo de la Ópera del Duomo. L’hora de visita es tots els dies de 8:30 a 19:30 hores.
-Baptisteri de San Giovanni
El Baptisteri de Sant Joan, és un edifici religiós de Florència, Toscana, Itàlia.
És famós per els seus tres conjunts de portes de bronze i el podem situar a la plaça del Duomo, al oest de Santa Maria dei Fiore. La majoria del ciutadans de Florència eren batejats al baptisteri.
Es creia que va ser contruït pels romans, dedicat a Mart el Dèu de la vella Florència, peró aixó no és cert, ja que Giovanni Villani va ser el creador. El que sí que és veritat, és que va ser construït sobre un mur d’un edifici romà.
Va ser la segona Basílica de la ciutat després de San Lorenzo, fora del mur de la ciutat.
Més tard s’afegir les tres portes dobles de bronce, amb estatues de mármol i bronce sobre elles. Aixó va fer que fós l’edifici de més alt valor pels florentins. Les portes van ser dissenyades pel famós Ghiberti i respresenten el Sacrifici d’Abraham.
Destaquen les tres portes obra d'Andrea Pisano i Lorenzo Ghiberti.
La Porta Est, o Porta del Paradís és la més notable. Es va realitzar entre 1425 i 1452 i els seus panells representen escenes de l'Antic Testament (Adam i Eva, Caín i Abel, Noè, Isaac ...) i als laterals es representen profetes i sibil·les al costat de personatges de l'època, inclòs el mateix Ghiberti.
La Porta Est, o Porta del Paradís és la més notable. Es va realitzar entre 1425 i 1452 i els seus panells representen escenes de l'Antic Testament (Adam i Eva, Caín i Abel, Noè, Isaac ...) i als laterals es representen profetes i sibil·les al costat de personatges de l'època, inclòs el mateix Ghiberti.
Sobre la porta hi ha un grup escultòric en marbre d'Andrea Sansovino.
La Porta Nord la realitza Ghiberti de jove entre 1403 i 1424. Està formada per 28 panells on es veuen representades escenes del Nou Testament en els 20 de la part superior (anunciamiento, Nadal, Adoració dels Mags, Baptisme de Crist, l'Últim Sopar ...) i en els 8 panells inferiors es representen els evangelistes i doctors de l'església (Sant Joan, Sant Mateu, Sant Lluc, Sant Marc, Sant Ambrosio, Sant Jeroni, Sant Gregori, Sant Agustí).
Sobre la porta hi ha un grup escultòric en bronze representant a Sant Joan Baptista entre el levita i el fariseu de Francesco Rustici.
La Porta Sud és la més antiga, va ser realitzada al 1300 per Andrea Pisano. També es divideix en 28 panells i es representen el 20 superiors escenes de la vida de Sant Joan Baptista (L'àngel s'anuncia amb Zacaries, Naixement del Baptista, Baptisme dels seus deixebles, Baptisme de Jesús ...) i en els 8 inferiors virtuts cardenals i teologals (esperança, fe, caritat, humilitat, fortalesa, temprança, justícia, prudència).
Sobre la porta hi ha un grup escultòric en bronze representant a Sant Joan Baptista entre el levita i el fariseu de Francesco Rustici.
La Porta Sud és la més antiga, va ser realitzada al 1300 per Andrea Pisano. També es divideix en 28 panells i es representen el 20 superiors escenes de la vida de Sant Joan Baptista (L'àngel s'anuncia amb Zacaries, Naixement del Baptista, Baptisme dels seus deixebles, Baptisme de Jesús ...) i en els 8 inferiors virtuts cardenals i teologals (esperança, fe, caritat, humilitat, fortalesa, temprança, justícia, prudència).
-Leonardo Da Vinci: Annunciazione
Leonardo Di Ser Piero Da Vinci, va nèixer el 15 d’abril del 1452 i va morir el 2 de maig del 1519 amb 67 anys a França.
Va ser un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Leonardo va tenir molts amics. Cal deixar de banda l'amistat amb Isabel d'Este, l'única dona que es coneix amb la qual Leonardo va mantenir una estreta relació. En el transcurs d'un viatge que el va portar a Màntua, li va fer un retrat, que sembla que va ser utilitzat com una preparació a una pintura desapareguda.
Les seves capacitats extraordinàries d'invenció, han atiat la curiositat de molta gent. Nombrosos autors han especulat sobre diferents aspectes de la personalitat de Leonardo.
La seva sexualitat ha estat sovint l'objecte d'estudis, d'anàlisis i d'especulacions. Aquesta tendència va començar a mitjans del segle XVI i es va incrementar durant els segles XIX i XX.
Les relacions més íntimes l'establí amb els seus alumnes Salai i Francesco Melzi.
Melzi ha escrit que els sentiments de Leonardo eren una barreja d'amor i de passió.
des de llavors, s'ha escrit molt sobre la seva presumpta homosexualitat i del paper
d'aquesta sexualitat en el seu art, en particular en la impressió andrògina i eròtica que
es manifesta a Bacus, i més explícitament en un cert nombre dels seus dissenys.
i d'arribar a comprar ocells engabiats tan sols per poder deixar-los en llibertat. Fou també molt bon músic.
S'ha admès que Leonardo era esquerrà i ambidextre, la qual cosa explicaria el seu ús de l'escriptura especular.
- Les seves obres més destacades van ser: el Bautisme de Crist i els seus alumnes, l’Anunciació, la Verge del Clavell, la famosa Gioconda, la Verge de les Roques i l’Últim Sopar, entre d’altres.
Da Vinci va guardar la seva vida privada en secret, per aixó, poca cosa és sap d’ell.
L’ Annunciazione de Leonardo, és un dels quadres més cèlebres del pintor italià. Està pintada a l’oli sobre taula i es va fer entre el 1472 i el 1475. Es va conserva a la Galeria dels Uffizi de Florència.
N'hi ha molt poca informació certa respecte a l'origen d'aquesta obra; se sap que és un dels primers encàrrecs que Leonardo va aconseguir mentre era al taller de Verrocchio. Es creu que és obra de col·laboració amb Domenico Ghirlandaio o algun dels deixebles, per alguns traços: la Verge està a la dreta i l'àngel a l'esquerra, característica de les pintures florentines; a més a més, el cap de l'àngel manca de l'esfumat típic de Leonardo, apareixent els cabells compactes. Malgrat tot, l'àngel sembla pròxim a la factura del que apareix al Baptisme de Crist de Verrocchio, i existeixen dos dibuixos certs de Leonardo.
.
arribar als Uffizi des de la la sagristia de l'església de
San Bartolomeo, annexa al suprimit monestir dels Olivetans.
Aleshores es va atribuir a Ghirlandaio, qui era, com Leonardo, un aprenent al taller de Verrocchio; també hi ha qui considerava que era obra d'aquest últim. El 1869, alguns crítics la van reconèixer com a obra de joventut de Leonardo. El 12 de març de 2007 el quadre va ser centre d'una polèmica entre ciutadans italians i el Ministeri de Cultura, que va decidir de prestar la pintura per a una exposició a Tokio, titulada «La ment de Leonardo», des de maig fins al 17 de juny.
Aquest és de característica religiosa i l’escena es treta de la Bíblia.
-Michelangelo Buonarroti
Miquel Ángel era una persona molt perfeccionista, per aixó si trobava el més petit defecte en una de les seves obres, considerava que era un desastre. Arquitecte, pintor i, sobretot, escultor, Miquel Àngel és el màxim exponent
de la llarga llista d'enginys individuals que el Renaixement italià il·luminarà. Assimilable en els seus inicis al corrent del Cinquecento, en la seva magnífica obra és apreciable, gairebé des dels començaments de la mateixa, una potent manifestació dels sentiments que derivarà en monumentals i poderoses figures completament manieristes.
En Caprese, província d'Arezzo, neix Miguel Ángel en l'any de 1475, en el si d'una família noble: els Buonarroti. Ja des de petit, prenent el seu pare finalment la decisió d'enviar a formar-se al taller del pintor Domenico Ghirlandaio. Al Jardí de Sant Marc serà on Miguel Ángel es reveli realment com el gran escultor que arribarà a ser i
on va entrar en contacte amb el coneixement d'obres llegades per l'Antiguitat clàssica.
És a la mort del seu protector quan Miguel Ángel inicia veritablement la seva trajectòria professional, solcada per diversos viatges i importants encàrrecs. Després d'una estada a Bolonya en 1494, on deixarà esculpit un àngel per Sant Diumenge de Guzmán i descobrirà el treball de Jacobo Della Quercia, torna novament a Florència per un breu lapse de temps abans d'iniciar el seu primer viatge a Roma. En aquesta ciutat, on roman en aquesta ocasió entre els anys de 1496 i 1501, va realitzar la seva famosíssima, delicada i perfecta Pietat del Vaticà.
De tornada a Florència, Miguel Ángel realitzarà una sèrie d'obres "menors" (cas dels tondos executats per Tadeo Taddei i Bartolomeo Pitti o el Sant Mateu per a Santa Maria dei Fiore), sent el més destacable d'entre les peces que portarà a terme en aquest període la seva monumental estàtua del David (1502-1504), obra mestra de tot l'art imitatiu de l'Antiguitat pel que de perfecció en l'execució, bellesa en la forma i originalitat en la manera d'abordar la tipologia posseeix.
Peró de l’obra explicada a continuació serà: Tondo Doni.
Tondo Doni, és un cuadre pintat al tremp d’ou entre el 1504 i el 1505. Va ser una de les primeres obres pictòriques de l’artista, realitzada per encàrrec d’un mercader. 
Aquesta obra crida l’antenció per la composició de la forma piramidal de les figures principals, integrades per la Mare de Déu, el nen Jesús i Sant Josep. El cinc joves nus del fons, simbolitzen la inocència, segons les idees de l’humanisme renaixentista rebudes per Miquel Ángel a l’escola de Llorenç el Magnífic. Aquesta obra està ubicada a la Galeria de los Uffizi, al segon pis i a la sala 35. Aquesta Sagrada Família, coneguda com Tondo Doni, és un quadre del pintor renaixentista italià Miquel Àngel. El seu diàmetre és de 120 centímetres. Es considera que es va executar entre 1503 i 1504. Es conserva en la Galeria dels Uffizi de Florència, amb el seu marc original, dissenyat pel propi Miguel Àngel.
Miguel Ángel va emprar dues tècniques per a aquesta obra, pintura al tremp i oli. En aplicar l'oli en capes successives des del color més intens fins al més lleuger.
Aquesta interpretació és sostinguda fins i tot en els caps esculpits sobre la cornisa original: dos sibil·les (representant l'edat pagana), dos profetes (representant l'edat mosaica) i el cap de Crist (representant l'era de la redempció), amb frisos intermedis d'animals , màscares de sàtirs i l'emblema dels Strozzi.
La Verge té un llibre recolzat als genolls, i en tant que personificació de l'Església simbolitza l'activitat teològica i divulgativa dels continguts doctrinals, i és l'hereva privilegiada per difondre la paraula de Déu a la humanitat. Fins i tot la volumetria en la representació de la Verge està molt estudiada i accentuada, per la passió per l'estudi de la figura humana que Miguel Ángel conreava, però també pel vigor físic s'identifica amb la força moral.
Consideracions estilístiques
Els braços i els caps creen formes i triangles imaginaris que criden l'atenció sobre el grup.
El mureto representat entre els dos grups té múltiples funcions.
L'articulació de l'espai i dels volums, la tensió i el moviment són forts elements anticlásicos. Les figures monumentals semblen estar esculpides amb pintura en lloc de marbre,, i d'aquesta manera sembla que tenen un autèntic pes. Els drapejats estan finament modelats amb colors brillants.
-Fra Bartolomeo
Fra Bartolomeo va nèixer a la Toscana el 28 de març del 1472 i el 31 d’octubre del 1517 considerat un dels millors i més grans artistes renaixentistes va morir a Florència.
Incialment es deia Baccio dell Porta, peró va canviar-lo pel de Fra Bartolomeo després d’ingressar en l’ordre Dominicana.
Aquest artista es va inspirar i interessar per Da Vinci.
Les seves obres més importants són: Santa Caterina, La Pietat, Déu Pare Santa Maria Magdalena i Santa Caterina i el Retaule de la Catedral de Besançon.
L'any 1513 va tornar a Roma, on va pintar Pere i Pau, ara a la Pinacoteca Vaticana, durant els anys següents pintà Sant Marc evangelista per al Palau Pitti a Florència i els frescos del convent dominicà de Pian di Mugnone. Després de fer el Banquet de Venus que havia promès per al Duc Alfons I d'Este de Ferrara, del qual només es conserven alguns dels dibuixos, realitzà el seu últim treball, els frescos de Noli me tangere a Pian di Mugnone.
Ara parlarem de la Visione Di San Bernardo. La obra es va fer l’any 1504 i es diu que pertany tant com al Barroc, com per el Renaixament.
La tècnica utilitzada és l’oli sobre papel/llenç i com es pot comprovar en el nom i l’imatge que mostra el cuadre, és de tema religiós.
Maria, envoltada d’angels, sosté als seus braços
el nen Jesús. Mentres Sant Pere, fa la misa. Darrera de Sant Pere estan dos apostols més.
Aquest quadre ens mostra el poder que tenia
l’esglèsia. El propòsit de fra Bartolomeo és reafirmar la finalitat religiosa de la pintura, actualizant-ne el contingut amb les formes expressades pels millors artistes del seu temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada